Detalles

Categoría: Mini femenino A

Publicado: Domingo, 09 Junio 2013 23:50

Escrito por Bernat Mut

Acabada la temporada i a punt de començar la següent, pot ser és el moment de recordar tot allò que hem fet, de posar en la balança en el hem fet bé i el que s'hagués pogut fer millor per després prendre les oportunes mesures per a millorar de cara a la temporada vinent. És el moment de l'avaluació. "Si hagués de posar una nota" a aquest grup de nines, no tindria cap dubte de quina seria. Seria la d'EXCEL•LENT.

El per què és molt simple, he trobat les respostes en l'article de Pedro, "Los valores del baloncesto". A força de voluntat, sacrifici personal, competitivitat, compromís, generositat, amistat, esforç, superació i voluntat no els ha guanyat ningú.

Quin equip érem a principis de la temporada? Qui pensava que jugaríem al grup especial? Feia anys que no hi jugàvem! I quan vam saber que hi jugaríem, quants vam pensar que si no quedàvem les darreres a prop hi faríem? He de reconèixer que qui escriu ho pensava, i m'he equivocat de totes. Poc a poc l'equip va anar creixent, a la vegada es va anar cohesionant, en torn a la figura de l'entrenadora na Cati. Entrenadora que a més del seu rol, n'ha desenvolupat d'altres de més importants encara, ha fet d'amiga, de mare ... Gràcies Cati, per tot el que has fet per les nostres nines.

Va arribar el torneig inicial i per començar anàrem a Sant Josep. Aquestes nines mai no havien jugat contra Sant Josep, la por era total i qui més qui manco es conformava amb jugar bé i no perdre de massa punts. Això es va complir, vam jugar bé, molt bé i vam perdre de poc. A partir d'aquí van començar a fer-se grans, van arribar les primeres victòries i l'equip cada cop anava per amunt. Poc després, arribaria el moment de jugar contra La Salle, que ens guanyaria per primer cop en la temporada, ho van fer d'uns quinze punts la qual cosa ens faria ser segons en aquesta competició.

Les nines havien complit amb elles mateixes, quant havien canviat des del més de setembre!.

Un primer trimestre excel•lent. Que ens portaria a tenir dues jugadores pre-seleccionades, bé primer una, na Marta Trujillo i després l'altra n'Esther. Recordau l'enrenou a la web de Zona Roockie per la no inclusió d'Esther en la llista? En Jordi segur que sí, que s'enrecorda del succeït.

Amb l'any nou, arribaria l'hora de la veritat, començà la tan esperada lliga. Contra qui? Idò contra Sant Josep al seu camp. El partit no venia en bon moment doncs teníem dues baixes, que foren suplides per dues companyes del mini B, i una vegada més qui més va creure en la victòria va ser na Cati, i com no, les jugadores. El partit fou genial i disputat, amb final d'infart però amb la victòria per a les nostres. L'equip tornà a créixer. Ara es veia que no era casualitat el fet durant el torneig inicial, i tot era possible. I així va ser, només la desgràcia, o la mala sort ens farien fora del campionat de Balears, dos partits contra La Salle, perduts al darrer segon per un triple, dur d'engolir però ... que podem fer sinó felicitar el rival i agombolar i animar les nostres nines. Excel•lent, nines.

Mentre passaven els dies aquest grupet es feia notar, així les hem pogut veure animant el Palma Air Europa dins i fora de casa, també córrer darrera la Bomba Navarro per Barcelona amb Manolo el del Bombo per València, lloc on van aconseguir, aquest cop sí, el primer lloc del torneig. I com no podia ser d'altra manera, acompanyades de na Cati.

Després de ser segones a la lliga, guanyant en el darrer segon a Manacor, es van fer amb el dret de ser les amfitriones del Campionat de Mallorca. Campionat en el qual hi vam posar moltes, moltes i moltes esperances. Eren els dies glòria del Club, en què els campionats es guanyaven un rere l'altre, dies en què el LEB i el 1ª Divisió Balear femenina ascendirien. Van ser dies d'esperances, de creure que es podria guanyar el campionat de Mallorca, dies de creure en l'eslògan que per a l'ocasió les jugadores havien estampat en la pancarta que penjarien al Toni Servera. "hay que atreverse a ser grandes".

Arribà el moment del Campionat, i no pogué començar pitjor, la pressió, els nervis, tant fa el per què, vam perdre contra Zona 5, i va fer mal. Després vendria el Cide, al qual vam anar guanyant tot el partit però que poc a poc ens va anar remuntant i un altre cop van aparèixer els nervis, ... i van fer que perdéssim. Ara ja no hi havia res a fer. La decepció va ser gran.

Amb aquest panorama encara ens esperava Sant Josep. Arribà al diumenge, i les coses canviarien. Na Nati sorprendria les nines amb cartells d'ànims als vestidors, les jugadores es van fer fotos per les grades, amb el pares, es van fer bromes i a continuació van sortir a jugar. A jugar com ha estat costum durant la temporada. Van ser nines altre cop, la pressió va desaparèixer i comparegueren les rialles i les ganes de guanyar a Sant Josep. I quasi va ser possible. Fins al darrer segon vam ser al partit. Llàstima que la temporada acabés així, però no oblidem d'on vam partir i on hem arribat.

Un any brillant, per un grup excel•lent.

Vagi una abraçada, per a totes i tots qui heu format part d'aquesta família: Cati, Erick, Bea, Claudia, Marta Trujillo, Gisela, Júlia, Rosa, Isa, Aina Tugores, Aina Ramis, Marta Molina, Esther, també per a les jugadores del B que ens han ajudat Carmen, Lidia, y Berta. I com no, a tots els pares i mares que ens heu acompanyat partit rere partit. Tampoc vull oblidar-me en aquests monent de la família de na Cati , que ha estat present en tots els esdeveniments que ens han succeïts.

Tant de bo l'any que ve sigui com el d'enguany!