Detalles

Categoría: Infantil masculino B

Publicado: Domingo, 05 Febrero 2012 23:00

LA BOIRA DIFUMINA LA REALITAT!!!

15-18; 16-21; 17-17; 19-17... Llegint estadístiques, actes... es veu l'igualtat que hi hagué al partit entre els dos equips en aquest enfrontament entre els nostres i els inquers. Veníem d'uns enfrontaments a la lliga de promoció d'accés a l'especial, en què ells havien estat clarament superiors al pavelló Toni Servera i en el segon enfrentament, frec a frec, vàrem ser nosaltres els que dominarem el partit i el marcador. Tot i la nostra bona defensa en la majoria del quarts, no varem sabre aturar el seu estil de joc: joc lent, ensopit, de moltes faltes, de jugades puntuals per assolir un objectiu inmediat, i d'individualitats (47 punts dels total els van fer entre 3 jugadors, els quals són dels sel•leccionats en les diverses categories mini-infantil per l'equip de la comunitat).

El nostre atac molt espés per moments(pocs punts vàren venir del rebot segur + contraatac ràpic), i no es va sabre aprofitar les oportunitats que ens va donar el partit quan estàvem a punt de posar-nos per sobre, tres jugades on ens vam revolucionar, tres pilotes perdudes, i una altre vegada 7 punts per sota al final del 3er quart. Aps, i una estadística molt pobre al tir lliure...els inquers sabien que havien d'aturar els nostres jugadors amb faltes i més faltes ( 26 faltes seves per 18 nostres)...i totes elles faltes de tir. 10/33, comptau idò!!!! Desaprofitats 23 punts des d'aquesta distància, on tots sabem l'importància i més després de veure algun vídeo que circula per la xarxa comparant Sasha Vujacic amb Shaquille O'neall, un jugador amb certes dificultats per aquests tirs, XD. 

Tot això, tret d'aquest paperet groguenc que ens dóna la taula quan acaba el partit, i que de vegades és mal de d'interpretar...l'equip tècnic a peu de pista va sortir descontent, demanant-se moltes coses, i fent autocrítica, fins i tot algú ha dit que massa, massa exigència. Però possiblement, estar amb aquests al•lots durant 4 hores i mitja a la setmana, veure la intensitat i la qualitat dels entrenaments... ens duu a veure un potencial major en ells al que veiem als partits. Sí, LA BOIRA DIFUMINA LA REALITAT, tal com quan es mira un objecte qualsevol darrere la visió que ens dóna un tassó...si canviam el tassó, canvia aquest objecte? o només canvia la nostre percepció? 

Quina percepció més errònia era la nostra una vegada parlat amb la gent i pares de la grada, parlaven de molt bon partit, de mala sort en moments puntuals, de errors en els tirs lliures, bé de la majoria dels errors esmenats en l'inici de la crònica. Era un dia de neu, de molta neu...no de BOIRA! Què passava idò? El diumenge jornada de germanor i d' "asado argentino", però dins nostre, JORNADA REFLEXIVA...tothom gaudia d'aquella carn torrada feta, molt feta...LA BOIRA DIFUMINA LA REALITAT, jo i molts mallorquins de "potada" no sabem veure més enllà de sa nostra porcella rostideta a n'es punt, sa cotna fent "crec-crec" i sa carn que es desfà....però hi ha altres coses, no tot lo nostre sempre és millor, o és veritat 100% (com l'impressió a peu de pista del partit).

Sí s'havia reflexionat, segurament no teníem raó en veure moltes coses del partit, segurament com he dit abans és per mor del nostre esperit crític, o senzillament d'allò que diferencia un polític d'un estadista....Un es menteix per viure el present i l'altre sempre té l'horitzó en ment....

Som estadistes i si parlam de què ens acostavem a 1 punt del marcador era perquè abans estàvem per sota, no? El nostre equip es distingeix per entrenar i jugar, fer les coses bé. Però no es pot córrer els darrers minuts perquè no s'ha "corregut" abans.....perdó, crec que tampoc ÉS EGOISTA fer la mirada crua!!! Sí, l'àrbitre, el joc dur... però com diu un gran entrenador: no em queixaré del que no puc controlar, sinó no avançaré...per tant, si passa tot això, és perquè no he corregut tot el que havia de córrer per no rebre la falta, per ser més ràpid que el joc del rival...

Crítics però també realistes com els pares, realment teníem la baixa d'en Joaquin di Martino per punts a les anques, més dos al•lots amb grip que van jugar minvats de forma(Tomás i Joaquin Gadea) i algun dels que estaven millor tan sols havien entrenat un dia de la setmana. A més, els inquers tenen 6 jugadors de segon any i nosaltres només 2. I la inferioritat d'alçada i corpulència. Són fets, objectius, no excuses....per mi no del tot remarcables, però ja dic que LA BOIRA DIFUMINA LA REALITAT... i més, després de no haver caigut en el darrer aspecte (i no tenc perdó, perquè el temps lliure em dedic a temes d'entrenaments personals BIIO, al físic de les persones...). Quin aspecte? En Pere em va haver d'obrir els ulls en el tema de planificació física en l'esport. Per molt que siguin només nins, la corba física( i també a nivell de confiança individual i grupal) no és lineal creixent tot l'any esportiu com es creia en el model tradicional de rendiment...fins i tot els grans equips parlen: d'aquesta corba de rendiment, de càrregues excessives en segons quins períodes, càrregues de manteniment, planificació anual, cicles, microcicles o pics de forma... el nostre objectiu assolit va comportar un increment de potencial a principi de temporada, i ara estam en aquella fase que minva una mica el rendiment.