Detalles

Categoría: Infantil masculino B

Publicado: Domingo, 18 Diciembre 2011 23:00

Sí senyor!!!Creïm que a n'aquesta darrera crònica de la primera fase (per aconseguir esser un dels 8 equips de la fase especial) , podem deixar de banda les estadístiques, els parcials de cada quart, el percentatge de tir lliure... tot això, queda enrera (i no per falta de ganes o per no analitzar aquests aspectes, que ja es farà i s'ha fet des de dins) a causa de l'èpica, del "savoir faire" dels nostres en aquest partit... 

Podríem assenyalar a tots: en Pau es va menjar els pivots rivals sota la cistella i va forçar les personals del seu home més alt que tot i esser un gran jugador es va fer desesperar, l'altre home alt de l'equip...en Joaquín de M. que tot i esser molt novell va creixent cada partit amb passes molt grans i agafant confiança en el rebots i punts amb un bon tir de ganxo, un petit Tomás que va estar inmens a la defensa del base contrari en el segon quart i llançant els contra-atacs acompanyat d'en Noah que va agafar responsabilitat en el moment que es necessitava dels seus punts i del seu caràcter el qual el fa estar moltes vegades "llepant" el terra de la pista perquè va al màxim quan es connecta...

en Miquel (es pinguino seu ja és famós) i en Joaquin G. els quals vàren finalitzar uns 4 ó 5 contra-atacs corrent per les bandes com se'ls demana i amb màxima intensitat defensiva (varen esser cistelles amb uns teva-meva que fèren mantenir l'equip per davant en moments abans de la mitja part del partit. I sí, en Jaume... ho sabia que el necessitàvem allà baix però sobretot en les ajudes a n'en Pau, i tant ell com n'Andy varen entendre el seu rol en el primer període, i tot i que varem començar amb un 8-0 en contra, no es van posar nirviosos, al contrari, es van crèixer i varen fer de la nostra defensa una defensa d'ajudes, de companys... I no per ser els darrers en sortir, els menys importants...n'Edu, li va costar entrar en joc, perquè el seu home era un inquiet que apareixia per tot, però una vegada situat va encistellar 8 punts molt importants (algún després de rebot) que ens estabilitzava al marcador just després d'una bona sortida al 3er quart de l'equip inquer... 

Ara sí, els nostres dos bases(amb permís d'en Tomás) en Josep...no s'ha de dir res d'ell, es pot resumir amb els crits dels pares rivals que demanaven a l'àrbitre i a ell mateix. Li demanaven que li pitassin sa cinquena falta personal, es que sino és així, no s'aturaria...va brillar fent-se gran davant un equip que els seus bases són molt "incòmodes", entrada rere entrada, punt rera punt, els deixava enrera amb els seus canvis de mà i canvis de ritme. I sobretot, a destacar un gest que van tenir ell i en Pau ,quan el partit anava frec a frec, i en Joaquin de Martino havia encistellat un 2+1, en Joaquin no avessat a l'ambient caldejat del pavelló per part de l'afició, havia de llançar el tir lliure. Què va passar? Idò que amb tot el renou de l'afició rival,amb tota la pressió dels jugadors contraris i del marcador, es van acostar a ell i li van fer senyes de tot OK, de que tranquil. Gestos que en jugadors d'aquesta edat són molt importants...tots ténen molt bona sintonia, però en Josep amb en Victor Xim, es nota des de fora que no fa falta que es mirin per sabre on estan i que volen fer. Allà on no arribava la defensa den Josep perquè ho donava tot, i arribava en Víctor i a l'inrevés. Es veia que tenien moltes ganes, i aps! Un triple seu quan l'equip estava més espès va "matar" definitivament l'envestida final dels contraris. 

Enhorabona a tots, anam creixent com a equip! I gràcies a l'afició(aquí a destacar els pares dels nins, i sobretot a pares i nins de l'Infantil A que van ajudar més que mai als companys de club, d'equip i de jocs...). Crítiques, pot ser, s'ha de millorar, segur, sobretot perquè es podia haver guanyat de més punts per fer una mica més d'esquerda i a l'hora de augmentar la nostra autoestima tot i quedar SEGONS en un grup molt igualat...però un grup de nins, majoritàriament de primer any dins la categoria, van demostrar sabre remuntar situacions complicades (el parcial inicial i un altre al tercer quant quan ens vam posar uns 7-9 punts per davall) i aguantar als moments que el partit estava més emocionant i més igualat. 

Avui, ens em deixat de frases fetes, de basquet directe i estadístic! Ens ha envaït la felicitat, però queda molta feina i moments difícils a la Lliga Especial(em passat com a SEGONS de grup, que és molt important perquè no hem hagut de mirar classificacions ni combinacions). Ara haurem de lluitar molt i sobretot, seguir millorant com a jugadors en la tècnica individual i com a conjunt en la tàctica col•lectiva.