Detalles

Categoría: Mini masculino B -pref.A-

16/03/10 - Partidàs!!!!. Podia haver guanyat qualsevol, de fet ens ho merexíem ambdós equips. Fou vibrant, intens, emocionant com ho demostren els parcials de cada període (9-7, 13-11, 10-16, 12-10,12-12,14-13) i amb final de pel.lícula. Partit empatat faltant 17 segons, tots dos equips en bonus, treu La Salle de lateral al seu camp i temps mort demanat per ells per preparar el darrer atac.

Fou un temps mort màgic perquè semblava que passava a càmara lenta; màgic per la cara dels jugadors, per la xispa als ulls; màgic perqué tots estàvem amb sobredosi d'adrenalina (això dóna "alas" i no un Red-Bull), màgic perquè passés el que passés havíem lluitat al màxim, independentment dels encerts tècnics; màgic pel sentiment que a l'altra banqueta ho vivien igual que nosaltres; màgic pel run-run de fons del públic que s'ho havia passat d'allò més bé, animant esportivament i en tot moment als seus equips.

Sí, final de pel.lícula perquè robàrem la pilota i en Tomás enfilà cap a cistella i li feren falta personal: dos tirs lliures. Pulsacions al límit. Encertàrem el primer i fallàrem el segon, La Salle atacà però ja no hagué temps per capgirar el resultat. Explosió final.

Enhorabona als dos equips, enhorabona als protagonistes (als vint-i-dos jugadors que ens feren gaudir) i enhorabona a les dues aficions pel seu comportament. Fou un dia màgic, no hagué cap perdedor i sí un guanyador: el bàsquet.

P.E: Hi ha gent rara que no li agrada el bàsquet.